A Pampelum hi havia una fàbrica de núvols. El senyor Blam n'era el director i en Plub era el pintor de núvols i l'encarregat de la fàbrica. Un dia, però, va deixar de sortir pintura del vaporitzador. No en quedava ni una gota! En Plub estava molt preocupat. Aviat se li va ocórrer una idea, en lloc de fer-ho com de costum, podia pintar els núvols de tots colors. I així ho va fer. Al cap d'uns minuts la fàbrica va tornar a funcionar. El senyor Blam, en veure els núvols de colors, va pensar que en Plub havia embogit i el va despatxar. L'endemà, el senyor Blam es va presentar el primer a la fàbrica, i tot el dia va sonar el telèfon per fer-li comandes i felicitar-lo; fins i tot havia sortit la notícia a la primera plana del diari. Núvols de colors, núvols, núvols, tothom volia núvols! El senyor Blam va anar a buscar el bo i estimat Plub i el va fer sots-director. I des d'aquell dia la fàbrica de núvols va tenir tant èxit que exportava núvols al món sencer. Es va crear l'escola de pintors de núvols de colors a Pampelum, dirigida per en Plub, el gran artista, admirat per tothom. El senyor Blam va treballar amb un nou soci i va arribar a se alcalde de Pampelum.
