Hi ha figures que sense haver arribat a publicar, tenen un gran impacte en el seu panorama literari: és el cas de Pere Vives. Company de Joaquim Amat-Piniella i Agustí Bartra als camps de concentració, els nazis el van assassinar a Mauthausen injectant-li benzina al cor, escena recreada a K.L. Reich. Els únics textos que ens queden de Vives són les cartes que va enviar a la mare i la germana des dels camps francesos. També la correspondència amb un Agustí Bartra que tot just començava a publicar poemes. Commou veure com fins i tot en les condicions més extremes de l'exili, la literatura continua sent al centre de la conversa. Per això aquest volum inclou les primeres versions d'alguns poemes de Bartra comentades per Vives. I un pròleg de qui s'ha encarregat d'editar-lo, Marta Marín-Dòmine, experta en literatura concentracionària i autora de Fugir era el més bell que teníem.
